La Sra. Edisó flirteja amb els núvols dolços perquè li portin turbulències i llamps (i al cap d'uns segons, trons) potents.
De dia veu les estrelles i les estrelles la veuen a ella.
De nit enlluerna al sol i el sol s'escalfa a costa seva.
El que més detesta d'ella mateixa és enamorar-se de famosos com les adolescents (i el costós gast d'energia que impliquen els sospirs que se'n deriven).
El que més li agrada d'ella mateixa és que no sap inventar-se noms pels personatges de les seves novel·les. I que tot i això quan algú pronuncia el seu nom, cada lletra amaga un to que només l'ha pogut inventar ella.
Sent l'olor que fan les pessigolles i de gran vol ser -deixant de banda el seu hobbie poc rendible d'inventar- rastrejadora de pessigolles al coll.
Agafa paraules que no existeixen i en dessignifica el significat per posar-les fora de servei.
Agafa sentiments abstractes que sí existeixen i en significa el dessignificat per posar-les dins de servei.
Li apassiona escriure frases esbojarrades, que no tinguin lligams entre sí, que no tinguin ni un sol paral·lelisme; escriure-les només perquè li ve de gust de dir-les. I quan li'n pregunten el perquè, tornar-s'hi de forma creativa amb un "perquè sí" i poques vacil·lacions.
I després es passa el dia rellegint-se. I juga a les diferències amb l'altra banda del mirall. I sempre guanya.
És la millor inventora que mai hàgiu pogut conèixer, creieu-me. Diuen que va ser ella qui es va inventar els somnis. Va ser un regal que va fer desinteressadament a tots els que no creien en la màgia.
De dia veu les estrelles i les estrelles la veuen a ella.
De nit enlluerna al sol i el sol s'escalfa a costa seva.
El que més detesta d'ella mateixa és enamorar-se de famosos com les adolescents (i el costós gast d'energia que impliquen els sospirs que se'n deriven).
El que més li agrada d'ella mateixa és que no sap inventar-se noms pels personatges de les seves novel·les. I que tot i això quan algú pronuncia el seu nom, cada lletra amaga un to que només l'ha pogut inventar ella.
Sent l'olor que fan les pessigolles i de gran vol ser -deixant de banda el seu hobbie poc rendible d'inventar- rastrejadora de pessigolles al coll.
Agafa paraules que no existeixen i en dessignifica el significat per posar-les fora de servei.
Agafa sentiments abstractes que sí existeixen i en significa el dessignificat per posar-les dins de servei.
Li apassiona escriure frases esbojarrades, que no tinguin lligams entre sí, que no tinguin ni un sol paral·lelisme; escriure-les només perquè li ve de gust de dir-les. I quan li'n pregunten el perquè, tornar-s'hi de forma creativa amb un "perquè sí" i poques vacil·lacions.
I després es passa el dia rellegint-se. I juga a les diferències amb l'altra banda del mirall. I sempre guanya.
És la millor inventora que mai hàgiu pogut conèixer, creieu-me. Diuen que va ser ella qui es va inventar els somnis. Va ser un regal que va fer desinteressadament a tots els que no creien en la màgia.
11 comentaris:
... gràcies per passar-te pel blog ...
... sí, és del Yeats, un poeta irlandès de finals del segle XIX i principi del XX, un home eternament enamorat i eternament no correspost (d'aquí ve part de la raó del poema, on diu que quan l'amada sigui vella recordarà aquell que l'havia estimat d'una forma especial però, és clar, llavors, l'amor ja no hi serà: "... hid his face....").
Pots trobar més poemes d'ell i d'altres (més romàntics com el Keats, Shelley, Lord Byron...)a:
http://www.online-literature.com
Salut!!
Que bona persona, quin regal! Què faríem sense els somnis? I sense els núvols dolços, eh?
"I juga a les diferències amb l'altra banda del mirall". M'ha encantat!!
Magnífic. Tu i jo hem de parlar...
oi tan oi tan...
del segon origen
que cada vegada que et llegies dues frases veies vint paraules "car" i 30 "més"
:D
Xiqueta, és que em quedo parada, és increïble el domini que tens de les paraules, les idees, els conceptes i com jugues amb tots ells a la teva total voluntat... dóna gust llegir-te.
El dia que siguis una escriptora famosa, i jo una velleta molt simpàtica (bé, potser no tant velleta, perquè tal com escrius ja podries ser una escriptora... ja ho ets...només et falta el “famosa”... i ho aconseguiràs ben ràpid tan aviat t’hi posis) jo presumiré que et coneixia :-))
M'encanta :) de veritat, impressiona, tu tens futur eh, molt.
uau amb la sra Edisó! Quins dots que té! Però m'agrada que sigui inventora i no rastrejadora de pessigolles de coll, així ens sorprèn cada dia! preciós relat! Continua?
Ets una inventora.
(em pareix, com sempre, un text deliciós).
guanina+adenina+timina+timina+adenina+citosina+adenina="A pesar de ser alguien no apropiado para este mundo, de pronto me resulta difícil dejarlo. Dicen que cada átomo de nuestro cuerpo fue antes una estrella. Quizá no me voy.
Quizá vuelvo a casa"
Carmeee!
Ja seria hora de treure una mica la pols a aquest blog no? Al final pobre es morirà de pena... si no l'omples amb els teus escrits...
I ja de pas, treu la pols als telèfons(espero que m'entenguis)<
JUJUJU
unpetóo i fins aviat!
PD: l'escrit molt bó com sempre, però ja fa 20 dies que l'he llegit! Vull méss!
Hola bonica!! :-)
Veig que el teu nou escrit no permet l'opció de comentaris... així és que potser penses que el llegim però no diguem res... per tant ho respectaré, però et deixo aquí un petonet :-))
Publica un comentari a l'entrada