Cada cop que transita per aquells carrers estrets i tortuosos s'infla d'històries que algun dia voldria explicar. No s'infla només el cap, s'infla tot ell, cèl·lules, sentits i tendons necessiten canalitzar aquesta energia interior que s'infla i li fa revotar el cor contra les parets del crani i les parpelles.
I en no canalitzar-la explota, i el big bang consegüent inventa sols i els seus planetes en òrbita, i en cada un d'ells una petita història. La inspiració li arriva amb un aspersor, en gotetes que netejen la pols de l'explosió; i llavors, la calma...
Ell sempre és allà, observant els carrers estrets i tortuosos des d'un racó. Ells -els que no saben que dins seu hi ha el més complexe dels cosmos- el miren malament, i li diuen solitari.
I en no canalitzar-la explota, i el big bang consegüent inventa sols i els seus planetes en òrbita, i en cada un d'ells una petita història. La inspiració li arriva amb un aspersor, en gotetes que netejen la pols de l'explosió; i llavors, la calma...
Ell sempre és allà, observant els carrers estrets i tortuosos des d'un racó. Ells -els que no saben que dins seu hi ha el més complexe dels cosmos- el miren malament, i li diuen solitari.
