Darrere aquests núvols enfiladissos, el cel és el mateix per tothom. Blau, cobert i descobert, grisós, abonyegat pel fum. Jo, jo també sóc la mateixa. Si hagués nascut en qualsevol altre lloc del món tindria la pell diferent, miraria les coses d'una altra manera, estaria escrivint això en un altre idioma i altres paraules, sabria fer coses que desconec. Però sota aquest vel, sota aquesta màscara de núvols, seguiria sent jo, i damunt meu el mateix cel, el mateix que veu tothom, encara que a vegades el puguem trobar tant diferent.
TANKA
Fa 2 mesos
8 comentaris:
Hola!!
Sóc una de les teves "fans" :-))
M'agrada llegir els teus textos vàries vegades i adonar-me'n que jo no sabré escriure així mai de la vida, però que m'alegra un munt que qui ho sap fer sigui una persona com tu :-)
Núvols enfiladissos... blau abonyegat pel fum...
A vegades se m'escapen coses del sentit del que vols dir... però tan sols llegir com sona ja m'agrada :-)
Una forta abraçada!!!
... el cel pinta paraules als teus dits, el vent aixeca les consonants, acaba de trencar les c trencades, esmicola les vocals àtones i se les emporta volant... les tòniques, més pesants, romanen a la terra, però fan va-i-vé, deleroses de posar-se a volar...
... gràcies per aquests escrits tan visuals, són com un quadre de paraules...
... petonets!
segur que ja ets aquella que desconeixes, i que escriu amb un idioma diferent, segur que ja ets enfiladissa, i et cobreixes i et descobreixes darrera el vel de núvols o entre la pols d'estrelles.
Continuaries sent tu i una altra totalment diferent.
Preciós!! Núvols enfiladissos... m'encanta! I cel abonyegat pel fum... també!! Màscara de núvols... Magnífic!! I tot el que dius, ben cert. M'ha encantat, com no podia ser d'altra manera.
Avui no sé si parles de física o de química, no sóc de ciències, però una companya blocaire en el seu post, ens ha recordat al Carl Sagan (no em vaig perdre mai cap capítol de Cosmos!) i em sembla que ell t'ho diria a la seva manera, que som polsim d'estrelles amb consciència, matèria conscient... i que la matèria i l'energia no es crea ni es destrueix sinó que es transforma... vol dir això que sempre hi has estat i sempre hi seràs?
Tampoc ho sé, podries estar en un altre lloc?
Ara ja entraríem a la física quàntica!... Però jo només sé que tinc la grip i un mal de cap! (es nota?)
... ei, no afluixis ara... necessitem un nou escrit!! ;p
tuuu, que això esta més mort que les meves estades a Cardona! jejeje
vull que em deleitis amb un nou escrit! :D
un petóo maca t'estimo, espero que ens veiem aviat
Publica un comentari a l'entrada