divendres, 9 de gener de 2009

Com es comença un diari?

Per al Michael Ende que va regalar-me
un diari i la força d'Àuryn.


"El nombre exacte de pàgines que componen aquesta història és infinit. Ni un més; ni un menys. Per això la primera pàgina és triada arbitràriament d'entre tantes, i de fet, tampoc l'és: un número més, una etiqueta més. Quan alguna pàgina em sembli la última, tampoc la serà mai del tot. Així és la realitat a Fantasia, una gran contradicció. El Tot és infinit i el No-res també, però no es cruspeixen, com s'entén? I tal vegada, dues serps es mosseguen les cues i cap erudit en sap el principi ni el final. I tot és així. Ara, aquí, en aquesta història. A la pàgina set, o a la vuit-cents trenta-cinc, tant li fa perquè cap xifra és errònia per l'infinit. Al capdavall, és només una història. I interminable. La nostra."

6 comentaris:

Assumpta ha dit...

Vaig llegir aquest llibre quan tindria 20 o 21 anys i quasi seguit... me'l va deixar en Toni un company de la Facultat que, anys després, seria el meu padrí de boda :-)

A ell li havia agradat moltíssim i me'l va deixar... el vaig començar una tarda i no vaig parar fins les tantes de la matinada... vaig dormir una mica i el vaig acabar al matí següent :-)

No sé si cal dir que em va encantar :-)
Ah! mai vaig veure la peli... jo tenia al cap les meves imatges de com era tot i no volia que cap peli me les canviés...
tot i que vaig veure alguna cosa per la tele (quan es va estrenar) i em va decebre totalment... el dragó!! si us plau!! jo l'havia vist en la meva ment, totalment diferent...

Anònim ha dit...

Mai havia caigut en pensar que en l'última pàgina mai serà l'última... mai... gràcies, m'has fet pensar en moltes altres coses :)

Cèlia ha dit...

I escriure'l? És una aventura fascinant i cadascú l'entén a la seva manera!

Anònim ha dit...

I aqui tens com sempre el teu "perro faldero" comentant.
Et vaig trucar però estaves ocupada amb la companyia teatral i no vaig voler estorbar més dies.
Ja de pas, fes-te dramaturga!
Esperant veure't aviat
Un petó Carme
J.

Davnur ha dit...

Gàcies.

Si algú pot començar un diari, aquesta ets tu!

Realment no t'ha calgut la força d'Àuryn...perquè jo sempre he sàpigut que la portes a dins.

Esperò que el diari t'ajudi en els teus moments "obscurs" i que cada paraula faci recular el no-res que ens envolta, fent brotar una historia FANTASTICA!

Ai shiteru :*

J.M. ha dit...

:)