Quan em llevi, un dia, d'un somni molt llarg, vull sentir, abans d'obrir els ulls, unes campanetes que dringuen molt lluny.
Aleshores pestanyejar el just i a l'enfocar la vista veure uns ulls de mel. ¿Saps que els teus ulls tenen cuques de llum?
Que una mà càlida m'agafi la meva, pètria, i m'hi posi els llavis damunt i es desfaci tot el gel.
T'estiraràs al meu costat i el coixí s'impregnarà de la teva olor bruna. ¿Saps que el cel i el mar es troben a l'horitzó en una abraçada infinita? Així t'abraçaré jo; sempre així.
I si no saps de quina mena és la meva abraçada t'explicaré un secret...
jo sóc mitja taronja i tu, tu ets tu, i tu ets la meva mitja llimona.
Aleshores pestanyejar el just i a l'enfocar la vista veure uns ulls de mel. ¿Saps que els teus ulls tenen cuques de llum?
Que una mà càlida m'agafi la meva, pètria, i m'hi posi els llavis damunt i es desfaci tot el gel.
T'estiraràs al meu costat i el coixí s'impregnarà de la teva olor bruna. ¿Saps que el cel i el mar es troben a l'horitzó en una abraçada infinita? Així t'abraçaré jo; sempre així.
I si no saps de quina mena és la meva abraçada t'explicaré un secret...
jo sóc mitja taronja i tu, tu ets tu, i tu ets la meva mitja llimona.
4 comentaris:
potser un dia et llevaràs, et despertarà i te n'adonaràs que ja està desperta i possiblement abraçadament desperta!
És preciós, Menxa, passa el temps i la poesia segueix essent la teva amiga...
"¿Saps que el cel i el mar es troben a l'horitzó en una abraçada infinita? Així t'abraçaré jo; sempre així."
...una frase perfecta, m'ha encantat. Tothom hauria de tenir una abraça així, ni que sigui un cop a la vida!
...estic esperant...
Publica un comentari a l'entrada