Si veus
és una pupil·la decorada amb un pinyol d'oliva.
Un pinyol mossegat i trist.
era una oliva d'un finíssim regust a primavera
era un pinyol que de gran volia ser lluna plena
i la boca apocalíptica que engolí l'oliva
mossegà el pinyol
que fou un pinyol mossegat i trist
que algun dia volia ser lluna plena
escopit al bressol d'un bosc
on no hi ha ni follets ni fades ni unicors
ni dofins que saltin pels arbres
ni mussols que cantin com sirenes
que vetllin perquè no s'abandonin
pinyols mossegats i tristos
amb afanys d'escalar el cel.
Jo, guardiana d'una pineda
el vaig descobrir allà ajaçat
ple de punxes, sagnant desitjos de ser lluna plena.
Des de llavors em fa de pupil·la
i tinc els ulls d'oliva
mossegats i tristos
buscant nits.
I abans de marxar ell va dir-me
"tens els ulls de lluna plena".
Aquell dia hi havia tres llunes.
I dues van plorar.
TANKA
Fa 2 mesos
5 comentaris:
És PRECIÓS!! Tens un control tan gran de les paraules que les fas anar per on tu vols amb suavitat i subtilesa, sense forçar res...
Preciós... ulls de lluna!
I... com pots pensar que no em recordaria de tu? :-)) I és clar que sí!! :-))
Algun dia seràs una gran escriptora!!
hòstiaaaaaaaaaa! que bo!poca gent sap que tinc blog, com coi m'hauràs trobat? xDDD què és de la teva vida? estressant, 2n de batx, eh? hahaha tranquil·la, l'any que ve serà moooolt i mooolt millor (jo de moment estic de conya! faig periodisme a la uab i no m'ha pillat bolonya! *_*)
apa noia, ara aniré seguint els teus escrits, que tenen bona pinta! a veure quan et torno a trobar, que per la festa major de manresa d'aquest any no et vaig veure!
que vagi béeee :)
Preciós fi i suau...
Per sort una lluna no va plorar :)
Has perdut la pols d'estrella o l'has deixat aparcada?
Els teus escrits sempre son molt reconfortants.....no ens deixis el que resta d'any sense un altre.
...que la força de l'Àuryn t'acompanyi!
Publica un comentari a l'entrada