Avui és un dia bonic. El sol somriu, les llibreries són engarlandades d'històries i la llegenda ens diu una cosa molt important: en lloc de sang hi ha roses. De fet, és absurd intercanviar un llibre de vida longeva per una rosa dels quals l'existència -o la bellesa- durarà uns instants. Però al ser tant curta la seva vida, i com molt bé sabia el Petit Príncep, la nostra rosa particular s'ha de protegir. Encara que per Sant Jordi sigui una mica lluny, en aquella estrella que riu com un cascavell...
7 comentaris:
Se't trobava a faltar i als teus escrits, una rosa particular sempre és necessari protegir-la :)
quin plaer llegir-te de nou!!
s'ha de disfrutar cada moment, cada flor i cada llibre...
petons!!
... a mi em preocupen especialment, em generen tristesa, aquelles roses que, malgrat estar tot el dia a la parada, dins la galleda de color blau, al final, ningú no acaba comprant... les altres, si bé efímeres, reben uns instants d'afecte, més si les posem amb una aspirina, però aquelles... no coneixen mai l'amor?...
... s'agraeix molt que tornis a escriure per aquí, ja veus que et trobem a faltar...
... petonets!
Molt bonica aquesta comparació, recordar un dels millors llibres... jo sóc feliç amb aquest instant de rosa...
Quina ilu veure't de nou "actualitzada" :-))
Gràcies per portar-nos una rosa acompanyada de les teves paraules!!
Petons!!!
hola:
ma encantat aquest escrit.
jo tinc una web de relats curts i e tret un llibre es diu la finestra de la vida i es pot descarregar gratuitament a www.historiescurtes.ppcc.cat
espero que us agradi
Vols dir que aquesta rosa no deu estar marcida?
Segurament has absorvit tota la fragancia que desprenia, però nosaltres ja només veiem una rosa marcida...........i necessitem un nou "jardí" on poder gaudir dels teus relats!
Àuryn
P.D: Segur que el diari et demana escriure, segur! ;p
Publica un comentari a l'entrada