dimarts, 7 d’octubre del 2008

T'enyoro a tu


i ho faig sabent que ets ben aprop i no hi has sigut mai alhora, doncs no se li pot dir ni problema perquè no es resol, sóc aquella que tinc el tot i vull el res que es pugui tenir, i a les nits pels ulls vomito tantes frases alhora que al mesclar-se cap alfabet desmantella, només ho entens tu que ets ben aprop i no hi has sigut mai alhora, ni tant sols t'he vist més que en aquell paper que abraço i m'entel·la els ossos i em fa un nus allà per on penso i per on sento, i visc amb el nus que no afluixa i que no pots desfer perquè ets ben aprop però no hi has sigut mai alhora, i la teva imatge que mai he vist es dissipa de la meva ment tot i la seva fulgor amb aquest nus que no afluixa, només et sé els cabells que amanyago sense tocar-te'ls del tot perquè ets ben aprop i no hi has sigut mai alhora, mentre el cel fa escarafalls em mossego les entranyes i tu et lamentes per no existir i només aconseguir ser ben aprop i no ser-hi mai alhora i al conéxer aquest lament jo visc i m'alimento i respiro potser més acompassadament, i escric només amb poques comes perquè els falti l'aire tant com em falta a mi, els punts i els parèntesis ja ni existeixen perquè ets tu qui els col·loca, i ho dic sabent que no ho fas perquè simplement ets ben aprop i no hi has sigut mai alhora, però qui sap, potser sóc jo la que sóc ben aprop i no hi he sigut mai alhora, potser sóc jo la que només existeixo al paper i tu el que vomites frases i tens un nus i m'amanyagues els cabells, bah, què més importa si ets ben aprop i no hi has sigut mai alhora.





però jo no ho he dit, jo mai no he dit "ets ben aprop i no hi has sigut mai alhora

i no hi seràs demà tampoc."

11 comentaris:

Assumpta ha dit...

UAAAAAAAAAAAAAAAAAAAUUUUUUU

GENIAL!!
IMPRESSIONANT!!

Una de les millors coses que he llegit a la meva llarga vida :-)

Com ho fas per escriure tan REQUETEBÉ???

(Per cert... molt males intencions, eh? Què és això de voler deixar els teus pobres lectors sense aire?... jeje)

Petons!!!

Anònim ha dit...

Nena qe fliiiiipiiiing(in da skai) el teeeext! :0
ojalá sapigués escriure jo...encara qe molta gent es cagaria am mi si escrivís -.-
i la fotooooooooooo...(LLLLLLLLLLLLLLLLLLLL) ja tu e dit! aprens rapit PUTA(shhhmwsnwndowdbo)
tstimu guarra! segueix maravellan axí als lectors)

Abelunimbus ha dit...

Un blog tan literari i de lletres, tan artístic, i estudies batxillerat tecnològic? Com és?!

Cèlia ha dit...

És a prop i el sents lluny? Pots regalar-li unes ulleres? Com pot ser que no es resolgui! Bé has dit que no és un problema...!

Anònim ha dit...

Preciós text. No sé ben bé quina interpretació donar-li. A què et refereixes? Em tens intrigat... Et refereixes als llibres que passen fugaçment per la teva vida (perquè els llegeixes a tot misto) i per això són aprop i no hi han sigut mai alhora? i els cabells que tan dolçament amanyagues són les pàgines? i el que vomites a les nits és el text que llegeixes?
Quin misteri! :O
Amb ganes de veuret aviat petita llumeta.
Firmat: El personatge desconegut del llibre X

Davnur ha dit...

...ostres! No se amb quins ànims has escrit aquest text, però a mi em dona la sensació de tristor i solitud! (és el que sento quan el llegeixo)


P.D: Dic jo que també poden haver enginyers que sàpiguen escriure, no? jajajajaja (segueix sempre així!)

Xeix de Xènia ha dit...

m'enxanta
:)

Anònim ha dit...

No sé perquè m'ha arribat, perquè el sentiment de sentir que no hi és ni hi serà mai, impressionant, escrius amb talent i és un plaer llegir coses amb aquest sentiment, de debò :)

J.M. ha dit...

Fantàstic.
Enhorabona.
No dubtes a escriure sense parar la resta dels teus dies.

Davnur ha dit...

Jo enyoro les teves actualitzacions, els teus comentaris, etc...

Auryn

Anònim ha dit...

Avera quan renovem eh... (tinc mono de llegir-te ara que ja no fumo)
I el flog tmbé esta d'alló més abandonat... Avera si ens posem les piles senyoreta! :)
Fins aviat (espero)
Un petó

Pera (do you speak english?)