dimarts, 23 de setembre del 2008

23 de setembre

Marró és tardor, equinocci que em trenca els equilibris. Ell creu que perdrà totes les fulles; totes les fulles que una a una ha anat treballant al llarg de l'any i que encara no té prou arrelades. Maleeix el setembre i deixa que el vent se les endugui i les assequi encara més.
No sap que la tardor és com una dutxa d'aigua calenta en fred. Una dutxa que neteja perquè comencis de nou amb les quatre branques que hi són i hi seran sempre, que t'abracen a l'hivern quan encara no tens fulles per escut. Una dutxa perquè somriguis i pensis en les fulletes que brotaran de nou; les que ja t'han caigut i han marxat dibuixant ones amb el vent són a la fi del món, esperant-te.

Seques les fulles (frondós l'esperit).

4 comentaris:

J.M. ha dit...

M'agrada la tardor. Les fulles cauen i els esquelets del arbres són visibles, retorçuts i despullats.
És de veres, no calen fulles tot l'any.
Boniques paraules les teues.

Assumpta ha dit...

Sí, senyora!! :-)) Això he dit sempre jo jeje... menys mal que hi ha més gent que ho pensa: La tardor no és mort, és promesa de nova vida!! :-))

Cèlia ha dit...

Una preciosa tardor acaba de començar, per això he pensat que un meme et podria agradar... passa per casa a recollir el que t'envio!

Anònim ha dit...

Bona descripció de la tardor, tocant sentiments :)