divendres, 29 d’agost de 2008

Persones-ceba.

Hi ha persones que no entenc gens. Només les entenc el just per batejar-les com a "persones-ceba" (o "cebes-persona" en cas de ser més bulb que persona).
Tenen un fer sistemàticament programat per la naturalesa que és molt sorprenent. Qualsevol que les observi de lluny, inclús d'aprop no se'n adonarà; només pot passar quan hi topes més del compte i ja les coneixes una miqueta; a partir d'aquí deuen tenir una substància que fa plorar i plorar, i no hi ha manera de parar, i ja ho pots intentar tant com vulguis que no deixaràs de fer-ho fins que te n'allunyis. I fins i tot després de ser-ne prou lluny encara tindràs els ulls vermells i se t'escaparà alguna llagrimeta durant una estona.
L'experiència em diu: mantingues-te'n allunyada, i en cas de topada, apropa't a una persona-no-ceba de confiança amb una espatlla consistent per abraçar-te.

5 comentaris:

Assumpta ha dit...

Ei!!! Quan he llegit com escrius i he vist l'edat que posa al teu perfil he pensat... és possible això? :-)

Però sembla ser que sí :-))

No m'agraden gens les pesones-ceba ufff

Un petonet!!

Cesc ha dit...

Mai havia pensat en anomenar-los així, però tens raó... uf perquè hi topem massa sovint? pregunta sense resposta...

Davnur ha dit...

Eii menxa! tard o dora havies de caure en aquest mon............ara faras que jo també hi caigui? xD

Ja m'explicaras lo de la polsdestrelles!

6TR
Ai shiteru

estrip ha dit...

bona definició.
Has pensat en les persones-tomata,
persones-xiclet o en les persones-fum?

Cèlia ha dit...

Són molt perilloses, millor allunyar-s'hi, jo n'he conegut també...