El meu subconscient i jo anem a contracorrent. Jo nado, ell m'empeny, jo faig braçades, ell m'empeny, jo ploro de ràbia, ell m'empeny. I ara m'ofego. M'ofego i no sé quina mà escollir per tornar a sortir. Ploraré mentre quedin uns centímetres de mi fora l'aigua... mentre les mans esperin esteses a fora i jo estigui en el meu cau de l'aire que em queda per respirar, esperant una petita espurna de clarividència.
La por d'adormir-me per somiar altre cop el que meu subconscient vol i jo veig tant fosc, i el veure'm arrossegada per les seves aigües tèbies em fa passar nits en vetlla...
Demà (no) oblidaré.
A vegades sento tant poc que ni tant sols vull escriure,
ara sento tant fort que forado tots els papers on escric...
La por d'adormir-me per somiar altre cop el que meu subconscient vol i jo veig tant fosc, i el veure'm arrossegada per les seves aigües tèbies em fa passar nits en vetlla...
Demà (no) oblidaré.
A vegades sento tant poc que ni tant sols vull escriure,
ara sento tant fort que forado tots els papers on escric...
Tu saps la ma de coses que acabes de dir? mils de coses... Foreda, escriu, parla...
ResponElimina